Estil autoritari

La substitució de Carles Puigdemont a l’Alcaldia de Girona ha posat en evidència un estil autoritari propi de CDC. En efecte que un cop Puigdemont ha estat nomenat President de la Generalitat, CDC com si l’Ajuntament li pertanyera, ha obligat a que tots els consellers, concretament 8, renunciien al seu càrrec i que els altres 10 renunciien a ser consellers per tal de que Albert Ballesta que anava en el lloc 19 de la llista pugui ser investit de Batlle. El procediment és propi de les repúbliques bananeres i molt semblant al procediment d’Artur Mas que anava quart de la llista però amb la carta de President.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Dignitat democràtica

Després de tres mesos de negociacions s’ha arribat a un acord de governabilitat a Catalunya que celebro tot i que discrepo profundament de la forma que ha acabant adoptant.
L’acord parlamentari entre Junts pel si (JxS) i la CUP ha posat de manifest segons el meu punt de vista un estil antidemocràtic per part de la dreta catalana. Analitzem els termes de l’acord que el posen de manifest:
1.”Garantir que dos diputades de la CUP s’incorporaran de manera estable a la dinàmica parlamentaria de JxS”.
4. “La CUP posa a disposició de l’acord el compromís de renovar tant com sigui necessari el propi grup parlamentari i assumir la part d’autocrítica que li correspon en la gestió del procés negociador…”
Considero que són dos termes inacceptables des d’un punt de vista democràtic. Els votants de la CUP no poden admetre unes humiliacions tant flagrants.
2. “Que la CUP assumeix que la defensa del procés pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la població a favor del procés cap a la independència”. És una humiliació innecessària i unilateral. Penso que JxS en té tanta o més culpa.
3. “Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers JxS…”. Repetició de la mateixa humiliació i en aquest cas realment qui ha menystingut a l’altre ha estat de forma ostentosa JxS. Aquestes dues càrregues culpabilitzadores tenen un estil que recorda el franquisme en les sentències dels tribunals.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Votar a contracor

Tota la vida he votat una candidatura comunista (o lo mes semblant) i darrerament la descafeinada Iniciativa per Catalunya. Els de Convergència Democràtica a nivell polític no em mereixen la més mínima confiança, i a nivell de lideratges encara menys, d’alguna manera bastant similar als d’Esquerre Republicana.
Penso que en aquests moments el procés polític d’identificació del poble català amb el dret d’autodeterminació es hegemònic i sense precedents històrics. Mai havia tingut aquesta profunditat i envergadura, i em dona la impressió de que, de forma semblant a la Transició, Catalunya ha pres la iniciativa en un procés de transformació de la societat espanyola.
La presència de Pablo Iglesias crec que ens ha perjudicat. Per coherència si es considera no oportú prendre partit per la sobirania, no entenc com sí que ell n’ha pres abastament just en contra i amb arguments molt reaccionaris.
Tot plegat em porta a nivell personal que si no percebo canvis de darrera hora a nivell polític per part de “Catalunya si que es pot” en relació a incorporar alguna proposta en el sentit de la sobirania de Catalunya al seu programa estratègic, em plantejaré una modificació del meu vot. Penso que el canvi per part de la direcció de CSQEP valdria la pena fer-ho tot i lògicament remarcant les grans discrepàncies, però fent valdre la decisió de sumar forces i crear les condicions d’un canvi d’escenari favorable. Es gairebé com un acte de servei democràtic contra la dreta espanyolista i preparar les condicions per les properes eleccions generals.
Per aquest motiu, per aquests motius, sentint-ho molt i contravenint la meva posició política de tants anys, votaré a contracor a la candidatura de Junts pel si. Espero que les esquerres radicals en podrem treure partit. I aviam si a les generals n’haurem aprés.

P.D.:
Després d’una nit d’insomni per la decisió que a contracor anava a prendre, finalment ara vaig a votar a la CUP doncs estic d’acord que es la candidatura més propera a CSQEP i resolt el problema sobiranista sense hipotecar-se amb JpS.

Publicat dins de General | 2s comentaris

Insuperable!

España té un President de Govern realment insuperable. Resulta que to i les amenaces al poble català que darrerament ha fet públicament, ni ell coneix la Constitució espanyola sobre els drets nacionals que preserva a que fa esment. L’entrevista de Carlos Alsina des de Onda Cero es per llogar-hi cadires:

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Diada 2015 i CSQEP

Al company Lluís Rabell, cap de llista de CSQEP a les eleccions del 27S,

Em presento per deixar clar que la meva opinió està fonamentada en unes fortes conviccions des de fa molts anys.

Amb encert o no des de la meva joventut, i ja vaig pels ‘70, he lluitat per la democràcia més avançada possible i el dret a l’autodeterminació dels pobles, afrontant les conseqüències personals i col·lectives de la repressió que en el cas d’Espanya, el país conegut arreu del món pel haver creat la criminal Inquisició. En definitiva que a la meva manera i amb un alt cost personal, que fins i tot em va costar uns quants anys de presó franquista, actualment comparteixo amb la meva dona, els meus fills, els meus amics o milers de persones la il·lusió per aconseguir viure en una Catalunya lliure, democràtica i sobirana. Però avui em considero amb un follower convençut de la candidatura “Catalunya si que es pot” (CSQEP) per que considero que es una proposta d’esquerres i rupturista.

El motiu d’aquest missatge es manifestar-vos la meva discrepància amb la decisió d’alguns dirigents de CSQEP en el sentit de no participar com es habitual amb el conjunt del poble de Catalunya en la Diada. Es cert que avui ens trobem en una situació d’hegemonia sobiranista que emmascara les necessitats reals.

En Mas darrerament ha donat mostres d’un cert despotisme sectari i d’un tarannà ben impropi d’un President de la Generalitat o candidat a ser-ho. En lloc de cercar la unitat de tots els catalans, ha buscat de forma barruera i obsessiva apartar a l’esquerre rupturista del procés d’independència i presentar de forma imprudent i provocativa, aprofitant el control que te dels mitjans informatius, una imatge nostre semblant a d’altres formacions espanyolistes com el PSC, C’s o UDC. Es evident que aquesta arrogància ha quedat palesa en la manipulació partidista de la Diada. Però considero que això no ens justifica ser tant poc intel·ligents i matussers i embarcar-nos en una posició finalment tant negativa. Estic convençut de que hi ha moltes formes de gestionar favorablement aquest atac de la dreta autonòmica.

Espero que aquesta solemne patinada no ens costi influència i vots el proper 27S (probablement la CUP intentarà aprofitar-se’n). Per cert en Pablo Iglesies ens està fent més nosa que servei i millor estaria calladet a casa seva o mes enllà de l’Ebre on sembla que es admirat per la seva verborrea. A la vista dels fets, vosaltres que us considero uns bons polítics i uns grans dirigents hauríeu de trobar una manera de recuperar la iniciativa i la confiança dels que encara pensem que CSQEP pot ser determinant en aquestes eleccions autonòmiques i les properes generals. M’ha agradat la posició en relació a la Diada d’en Gerardo Pisarello però no sé si aquestes escaramusses ens ajuden massa.

Salutacions i els millors desitjos per l’autodeterminació d’una Catalunya socialment,  solidaria, democràticament avançada i pacifica.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | 2s comentaris

El preu de la vergonya

La Monica Lewinsky ha aportat molt recentment en la plataforma TED la reflexió “The price of shame”, a partir de la seva experiencia personal, sobre el paper que està jugant Internet en la configuració de les nostres concepcions. Proposa un entorn Internet respectuós amb les persones que posi fi a la cultura de la humiliació. Per el seu interés enllaço la conferència.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

All negre

M’han recomanat menjar all negre en dejú que és excellent de gust. No te cap reminiscència del gust de l’all, és més aviat dolç, amb i una textura molt agradable. El seu orígen és Corea i Tailandia, però actualment s’ha extés pel món sencer. Se li atribuieixen altes propietats antioxidants, contribuir a la immunitat i molts altres. Les propietats medicinals beneficioses dels alls secs es veuen extraordinàriament potenciats amb la fermentació, es considera que contribueix a la generació de glucógen hepàtic, reducció del sucre en sang i del plasma sanguini.
El seu tast es molt agradable i s’ha incorporat a la cuina més sofisticada i als pastisos.
El producte tant sols es ven a botigues de dietética i medicina natural i resulta costós (entre uns 3 i 5 euros per cabeça segons el lloc).
Fent una consulta a la Xarxa vaig trobar diversos articles sobre les seves propietats i el procediment per elaborar-lo a casa. Una vegada més es posa en evidència el paper que juga la Xarxa en la divulgació del coneixement. He fet l’experiment que h’ha permés constatar la fiabilitat sobre la informació i facilitat de realització del procés i els resultats excel·lents que finalment s’assoleixent.

El procediment de fermentació és el següent:
– comprar cabeces d’all de bona qualitat;
– agafar les cabeces de tres en tres i enbolicar-les en un full d’alumnini de cuinar;
Black_Garlic_01
– colocar dos paquets de 3 cabeces cada un en una rice cooking (la denominada “olla arrocera” que la pots trovar per uns 20 euros en botigues d’electrodomèstics);
Black_Garlic_02
– engegar la rice cooking que es mantindrà a uns 60ºC; sobretot no destapar per mantenir el grau d’humitat i vapors que desprenen les cabeces;
– aquest procediment de fermentació caldrà mantenir-lo durant uns 14 dies o menys;
– vuidar la rice cooking retirant les cabeces d’all i deixar-les reposar en una bandeja a la temperatura ambient durant uns 3 dies. En la foto es pot veure la transformació que han sofert.
Black_Garlic_03
En la foto es pot veure una dent d’all negre en el seu estat final llesta per la seva ingesta.

Que gaudeixis els teus alls negres!
Black_Garlic_04

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Al loro. Que no estamos tan mal!

“Ciutat Morta” o el cas d’una confabulació institucional i el tipic comportament prepotent de la casta. De com uns fets molt greus que afecten persones fins a la mort poden ser ocultats i targiversats per uns quants càrrecs tècnics, comandaments de la policia municipal de la ciutat de Barcelona, determinats càrrecs polítics dels partits governants, jutges i els mitjants de comunicació. De com uns ocupes marcats i marginats pels prejudicis socials de la ideologia de les clases dominants imposen una percepció i uns prejudicis a la resta de la societat.
M’interea especialment el canvi en el comportament social i la opinió que ha provocat l’emissió del documental “Ciutat morta” per la TV pública aquest divendres 17/01/2015 ha estat la espita de una reacció ciutadana inquestionable.
En aquest moment es produeix un tomb de la situació. De cop i volta genera una gran expectativa el documental que el visionen més de mig milió de persones i provoca un canvi generalitzat en les institucions i la casta. Em dona la impressió de que estem devant un fenòmen més de capacitat de transformació de la societat davant l’adversitat. En aquest canvi de percepció hi ha jugat un paper determinant les Xarxes socials i mitjants emergents com Cafe amb llet.

Aquest és el motiu del titular: podem transformar la situació per la via democràtica, especialment, la informació, la presa de conciència i les votacions.

Reprodueixo la noticia publicada per “El País” (http://verne.elpais.com/verne/2015/01/18/articulo/1421583251_877525.html)

‘Ciutat morta’: la noche en que España se enteró de quién era Patricia Heras gracias a la censura Canal 33 emitió ayer la película estrenada hace un año y medio.
Un juzgado censura cinco minutos del documental y lo convierte en un fenómeno viral que culmina con una manifestación en la calle. Narra los acontecimientos del 4 de febrero de 2006 cuando un desalojo de una casa ‘okupa’ en Barcelona acabó con el suicidio de una chica cuatro años después.
Canal 33 de la televisión de Cataluña emitió anoche Ciutat morta de Xavier Artigas y Xapo Ortega. El documental narra la noche del 4 de febrero de 2006 cuando la policía disolvió una fiesta en un local okupado, propiedad del ayuntamiento, en el distrito de Ciutat Vella, en Barcelona.
La película se estrenó hace un año y medio, se ha proyectado en más de 150 pases y una veintena de festivales incluido el de San Sebastián, pero parece que fue anoche cuando una mayoría se enteró de lo que sucedió aquel día cuando una maceta arrojada desde la azotea del local okupa dejó en estado vegetativo a un agente. Siete jóvenes que estaban en la calle fueron detenidos, torturados y declarados culpables. Acabaron en el Hospital del Mar de Barcelona donde coincidieron con Patricia Heras y su amigo Alfredo, que habían sufrido un accidente de bici. La policía pensó que también estaban involucrados en los hechos y acabaron en prisión y condenados en 2010. Heras se suicidó al salir de la cárcel un año después.
Antes de que la película se emitiera en televisión, un juzgado de Barcelona envió a Televisió de Catalunya y a los autores una notificación para advertir de que cinco minutos del reportaje no se podían exhibir. El argumento fue que podía suponer una violación del derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen del denunciante, Víctor Gibanel, ex jefe de información de la Guardia Urbana.
La orden solo se cumplió en antena. En el momento que llegó el veto se produjo el denominado efecto Streisand: un intento de censura, se divulga aún más.Y si es con ayuda de internet, el resultado se multiplica o viraliza. El documental consiguió un 19% de audiencia, más de 500.000 espectadores se quedaron un sábado por la noche en su casa.
El fragmento censurado de unos cinco minutos se subió a distintos canales de YouTube. En las primeras 24 horas superó las 200.000 reproducciones.

Mientras se emitía el documental, la indignación empezó a extenderse por las redes sociales. Con los hashtags #ciutatmorta, #totciutatmorta y #ciutatmorta33, los usuarios de Twitter mostraron su rabia. Según la herramienta de medición Topsy, solo en las últimas 24 horas se han enviado más de 38.000, 40.000 y 8.000 tuits (respectivamente) con cada uno de estos hashtags. Un día después, sigue siendo Trending Topic.
Los directores comentaron toda la emisión desde su cuenta. Comenzaron por lanzar este mensaje sobre Xavier Trias, responsable político de la ciudad: “Si mañana no sale Xavier Trias en rueda de prensa para dar explicaciones sobre las irregularidades en la Guàrdia Urbana, esta ciudad está muerta”.
Compartieron los tuits de otros espectadores hasta llevar el enfado a la calle. Una concentración de familiares y amigos de Patricia se reunió en la plaza de Sant Jaume ante el Ayuntamiento.
La frustración fue creciendo a medida que agentes oficiales comenzaron a intervenir en la conversación digital. El sindicato de Mossos d’Esquadra lanzo este mensaje en su cuenta: “Buena noche para ir al cine. Aunque si os gusta la fantasía tenéis suficiente con el C33”.
La formación Guayem que encabeza Ada Colau, excabeza visible del movimiento por la dación en pago para la erradicación del desahucio en España, envió este tuit: “Los partidos que gobernaban Barcelona en el 2006 deben comparecer públicamente para dar explicaciones y pedir perdón a las víctimas”. Algunos usuarios lo interpretaron como oportunismo político.
Además de ser estrenado en varias salas y haber circulado por distintos festivales, Ciutat morta podía verse libremente en internet antes de que Canal 33 lo emitiera anoche. Un día después, el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista en RAC1 se ha limitado a decir que “es un defensor de la Guardia Urbana”.

I encara cal afegir una noticia del dilluns que fa escalfret. Segons “La Vanguardia” (http://www.lavanguardia.com/sucesos/20150120/54423563774/silvia-villullas-despedida-ciutat-morta.html#ixzz3PRGyhm9m ):
La abogada Sílvia García de Diego, que se hace llamar Sílvia Villullas, ha denunciado que ha sido despedida de su empresa Segur Ibérica por aparecer en el polémico documental ‘Ciutat Morta’ que revela supuestas negligencias policiales, judiciales y políticas en el caso ya conocido como 4-F. La empresa Segur Ibérica, sin embargo, ha negado que haya despedido a la mujer.
De hecho, Segur Ibérica asegura en un comunicado que su relación con Sílvia García de Diego se limita a una semana de prueba en la sede central de la Compañía en Madrid y añade que ayer lunes “no se incorporó a su puesto de trabajo en Barcelona, aludiendo su participación en el documental Ciutat Morta y anunciando su participación en una rueda de prensa para informar del citado documental.
Por otro lado, Segur Ibérica dice que está estudiando la conducta de Doña Silvia García De Diego por si tuviera incidencia disciplinaria.
García Villullas aparece repetidamente en el documental como amiga de Patrícia Heras, quien se quitó la vida tras ser condenada por los hechos.
Villullas ha denunciado estos hechos en una rueda de prensa en la que familiares de los afectados han pedido la reapertura del caso.
La abogada ha asegurado que el responsable de la empresa ha decidido su despido al ser informado de su presencia en ‘Ciutat Morta’ por lo que ha asegurado que presentará una denuncia.
La amiga de Heras ha mostrado además su solidaridad con el urbano que resultó gravemente herido el 4 de febrero de 2006 y su familia, y ha considerado que la muerte de su amiga “ya solo puede servir para lograr que casos como este no vuelvan a suceder nunca”.
Barcelona (Redacción).

Afegeixo alguns articles que han aparegut al respecte del documental i aquests fets durant aquests dies:
http://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2015/01/19/no-tots-som-ciutat-morta-pero-millor-tard-que-mai/
http://cultura.elpais.com/cultura/2014/06/12/actualidad/1402567646_282677.html
http://cat.elpais.com/cat/2015/01/18/catalunya/1421578069_287980.html
http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/19/television/1421696868_707756.html
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150120/54423550051/abogado-condenado-4f-confirma-testigo-vio-lanzar-tiesto.html

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Desenvolupament personal en harmonia amb l’entorn

La meva experiència vital m’ha portat sovint a fer-me fort en lo més profund d’un mateix per resistir les adversitats. Evidentment un dels pilars és el dels valors, però un altre és el de la fortalesa interior, no descobrim res doncs en les cultures orientals aquests aspectes s’han desenvolupat abastament com el yoga o el tai-txi-txuan des de fa centenars o milers d’anys.
Fa un parell d’anys que em vaig iniciar en la natació. No havia nadat en la vida i entrar a l’aigua em produia pànic i estats d’angoixa. Era un repte personal extremadament difícil que suposava canvis profunds. Em vaig proposar l’objectiu de poder estar en un medi acuàtic, fent exercici de forma còmode, sentint l’harmonia amb aquesta part de la natura i trobant el meu equilibri interior. Intuia que pel fet de començar en una edat avançada i amb una experiència tant negativa, l’aprenentatge seria dificultòs. Per aquest procés de canvi no m’eren útils els enfocaments competitius que usualment tenen els monitors esportius que vaig constatar. Per tant vaig tenir que desenvolupar una tècnica d’autoaprenentatge basada en el descobriment de l’harmonia entre el cos i l’aigua, en el desenvolupament mental i l’equilibri personal. El resultat ha estat espectacular i n’estic orgullós, penso que aquest tipus de desenvolupament personal és positiu per sobreviure en les condicions severes les que actualment estem avocats. Justament avui he descobert, com sovint passa, que algú ja havia desenvolupat aquestes tècniques i que per tant tenen molta més validesa del que imaginava. Per aquest motiu et recomano la lectura del següent article: “Swimming lessons: the Shaw method. Next up in our series is Steven Shaw’s approach, which uses Alexander technique principles to put you at ease with the water

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Creativitat sense límits!

Increíble exemple de supervivència, coratge i creativitat dels nens del poble de Cateura (Paraguay). Han creat una orquestra amb instruments construïts a partir de deixalles:

Publicat dins de General | Envia un comentari