All negre

M’han recomanat menjar all negre en dejú que és excellent de gust. No te cap reminiscència del gust de l’all, és més aviat dolç, amb i una textura molt agradable. El seu orígen és Corea i Tailandia, però actualment s’ha extés pel món sencer. Se li atribuieixen altes propietats antioxidants, contribuir a la immunitat i molts altres. Les propietats medicinals beneficioses dels alls secs es veuen extraordinàriament potenciats amb la fermentació, es considera que contribueix a la generació de glucógen hepàtic, reducció del sucre en sang i del plasma sanguini.
El seu tast es molt agradable i s’ha incorporat a la cuina més sofisticada i als pastisos.
El producte tant sols es ven a botigues de dietética i medicina natural i resulta costós (entre uns 3 i 5 euros per cabeça segons el lloc).
Fent una consulta a la Xarxa vaig trobar diversos articles sobre les seves propietats i el procediment per elaborar-lo a casa. Una vegada més es posa en evidència el paper que juga la Xarxa en la divulgació del coneixement. He fet l’experiment que h’ha permés constatar la fiabilitat sobre la informació i facilitat de realització del procés i els resultats excel·lents que finalment s’assoleixent.

El procediment de fermentació és el següent:
- comprar cabeces d’all de bona qualitat;
- agafar les cabeces de tres en tres i enbolicar-les en un full d’alumnini de cuinar;
Black_Garlic_01
- colocar dos paquets de 3 cabeces cada un en una rice cooking (la denominada “olla arrocera” que la pots trovar per uns 20 euros en botigues d’electrodomèstics);
Black_Garlic_02
- engegar la rice cooking que es mantindrà a uns 60ºC; sobretot no destapar per mantenir el grau d’humitat i vapors que desprenen les cabeces;
- aquest procediment de fermentació caldrà mantenir-lo durant uns 14 dies o menys;
- vuidar la rice cooking retirant les cabeces d’all i deixar-les reposar en una bandeja a la temperatura ambient durant uns 3 dies. En la foto es pot veure la transformació que han sofert.
Black_Garlic_03
En la foto es pot veure una dent d’all negre en el seu estat final llesta per la seva ingesta.

Que gaudeixis els teus alls negres!
Black_Garlic_04

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Al loro. Que no estamos tan mal!

“Ciutat Morta” o el cas d’una confabulació institucional i el tipic comportament prepotent de la casta. De com uns fets molt greus que afecten persones fins a la mort poden ser ocultats i targiversats per uns quants càrrecs tècnics, comandaments de la policia municipal de la ciutat de Barcelona, determinats càrrecs polítics dels partits governants, jutges i els mitjants de comunicació. De com uns ocupes marcats i marginats pels prejudicis socials de la ideologia de les clases dominants imposen una percepció i uns prejudicis a la resta de la societat.
M’interea especialment el canvi en el comportament social i la opinió que ha provocat l’emissió del documental “Ciutat morta” per la TV pública aquest divendres 17/01/2015 ha estat la espita de una reacció ciutadana inquestionable.
En aquest moment es produeix un tomb de la situació. De cop i volta genera una gran expectativa el documental que el visionen més de mig milió de persones i provoca un canvi generalitzat en les institucions i la casta. Em dona la impressió de que estem devant un fenòmen més de capacitat de transformació de la societat davant l’adversitat. En aquest canvi de percepció hi ha jugat un paper determinant les Xarxes socials i mitjants emergents com Cafe amb llet.

Aquest és el motiu del titular: podem transformar la situació per la via democràtica, especialment, la informació, la presa de conciència i les votacions.

Reprodueixo la noticia publicada per “El País” (http://verne.elpais.com/verne/2015/01/18/articulo/1421583251_877525.html)

‘Ciutat morta’: la noche en que España se enteró de quién era Patricia Heras gracias a la censura Canal 33 emitió ayer la película estrenada hace un año y medio.
Un juzgado censura cinco minutos del documental y lo convierte en un fenómeno viral que culmina con una manifestación en la calle. Narra los acontecimientos del 4 de febrero de 2006 cuando un desalojo de una casa ‘okupa’ en Barcelona acabó con el suicidio de una chica cuatro años después.
Canal 33 de la televisión de Cataluña emitió anoche Ciutat morta de Xavier Artigas y Xapo Ortega. El documental narra la noche del 4 de febrero de 2006 cuando la policía disolvió una fiesta en un local okupado, propiedad del ayuntamiento, en el distrito de Ciutat Vella, en Barcelona.
La película se estrenó hace un año y medio, se ha proyectado en más de 150 pases y una veintena de festivales incluido el de San Sebastián, pero parece que fue anoche cuando una mayoría se enteró de lo que sucedió aquel día cuando una maceta arrojada desde la azotea del local okupa dejó en estado vegetativo a un agente. Siete jóvenes que estaban en la calle fueron detenidos, torturados y declarados culpables. Acabaron en el Hospital del Mar de Barcelona donde coincidieron con Patricia Heras y su amigo Alfredo, que habían sufrido un accidente de bici. La policía pensó que también estaban involucrados en los hechos y acabaron en prisión y condenados en 2010. Heras se suicidó al salir de la cárcel un año después.
Antes de que la película se emitiera en televisión, un juzgado de Barcelona envió a Televisió de Catalunya y a los autores una notificación para advertir de que cinco minutos del reportaje no se podían exhibir. El argumento fue que podía suponer una violación del derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen del denunciante, Víctor Gibanel, ex jefe de información de la Guardia Urbana.
La orden solo se cumplió en antena. En el momento que llegó el veto se produjo el denominado efecto Streisand: un intento de censura, se divulga aún más.Y si es con ayuda de internet, el resultado se multiplica o viraliza. El documental consiguió un 19% de audiencia, más de 500.000 espectadores se quedaron un sábado por la noche en su casa.
El fragmento censurado de unos cinco minutos se subió a distintos canales de YouTube. En las primeras 24 horas superó las 200.000 reproducciones.

Mientras se emitía el documental, la indignación empezó a extenderse por las redes sociales. Con los hashtags #ciutatmorta, #totciutatmorta y #ciutatmorta33, los usuarios de Twitter mostraron su rabia. Según la herramienta de medición Topsy, solo en las últimas 24 horas se han enviado más de 38.000, 40.000 y 8.000 tuits (respectivamente) con cada uno de estos hashtags. Un día después, sigue siendo Trending Topic.
Los directores comentaron toda la emisión desde su cuenta. Comenzaron por lanzar este mensaje sobre Xavier Trias, responsable político de la ciudad: “Si mañana no sale Xavier Trias en rueda de prensa para dar explicaciones sobre las irregularidades en la Guàrdia Urbana, esta ciudad está muerta”.
Compartieron los tuits de otros espectadores hasta llevar el enfado a la calle. Una concentración de familiares y amigos de Patricia se reunió en la plaza de Sant Jaume ante el Ayuntamiento.
La frustración fue creciendo a medida que agentes oficiales comenzaron a intervenir en la conversación digital. El sindicato de Mossos d’Esquadra lanzo este mensaje en su cuenta: “Buena noche para ir al cine. Aunque si os gusta la fantasía tenéis suficiente con el C33″.
La formación Guayem que encabeza Ada Colau, excabeza visible del movimiento por la dación en pago para la erradicación del desahucio en España, envió este tuit: “Los partidos que gobernaban Barcelona en el 2006 deben comparecer públicamente para dar explicaciones y pedir perdón a las víctimas”. Algunos usuarios lo interpretaron como oportunismo político.
Además de ser estrenado en varias salas y haber circulado por distintos festivales, Ciutat morta podía verse libremente en internet antes de que Canal 33 lo emitiera anoche. Un día después, el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista en RAC1 se ha limitado a decir que “es un defensor de la Guardia Urbana”.

A continuació et facilito l’enllaç amb el documental complet:

I encara cal afegir una noticia del dilluns que fa escalfret. Segons “La Vanguardia” (http://www.lavanguardia.com/sucesos/20150120/54423563774/silvia-villullas-despedida-ciutat-morta.html#ixzz3PRGyhm9m ):
La abogada Sílvia García de Diego, que se hace llamar Sílvia Villullas, ha denunciado que ha sido despedida de su empresa Segur Ibérica por aparecer en el polémico documental ‘Ciutat Morta’ que revela supuestas negligencias policiales, judiciales y políticas en el caso ya conocido como 4-F. La empresa Segur Ibérica, sin embargo, ha negado que haya despedido a la mujer.
De hecho, Segur Ibérica asegura en un comunicado que su relación con Sílvia García de Diego se limita a una semana de prueba en la sede central de la Compañía en Madrid y añade que ayer lunes “no se incorporó a su puesto de trabajo en Barcelona, aludiendo su participación en el documental Ciutat Morta y anunciando su participación en una rueda de prensa para informar del citado documental.
Por otro lado, Segur Ibérica dice que está estudiando la conducta de Doña Silvia García De Diego por si tuviera incidencia disciplinaria.
García Villullas aparece repetidamente en el documental como amiga de Patrícia Heras, quien se quitó la vida tras ser condenada por los hechos.
Villullas ha denunciado estos hechos en una rueda de prensa en la que familiares de los afectados han pedido la reapertura del caso.
La abogada ha asegurado que el responsable de la empresa ha decidido su despido al ser informado de su presencia en ‘Ciutat Morta’ por lo que ha asegurado que presentará una denuncia.
La amiga de Heras ha mostrado además su solidaridad con el urbano que resultó gravemente herido el 4 de febrero de 2006 y su familia, y ha considerado que la muerte de su amiga “ya solo puede servir para lograr que casos como este no vuelvan a suceder nunca”.
Barcelona (Redacción).

Afegeixo alguns articles que han aparegut al respecte del documental i aquests fets durant aquests dies:

http://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2015/01/19/no-tots-som-ciutat-morta-pero-millor-tard-que-mai/

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/06/12/actualidad/1402567646_282677.html

http://cat.elpais.com/cat/2015/01/18/catalunya/1421578069_287980.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/19/television/1421696868_707756.html

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150120/54423550051/abogado-condenado-4f-confirma-testigo-vio-lanzar-tiesto.html

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Desenvolupament personal en harmonia amb l’entorn

La meva experiència vital m’ha portat sovint a fer-me fort en lo més profund d’un mateix per resistir les adversitats. Evidentment un dels pilars és el dels valors, però un altre és el de la fortalesa interior, no descobrim res doncs en les cultures orientals aquests aspectes s’han desenvolupat abastament com el yoga o el tai-txi-txuan des de fa centenars o milers d’anys.
Fa un parell d’anys que em vaig iniciar en la natació. No havia nadat en la vida i entrar a l’aigua em produia pànic i estats d’angoixa. Era un repte personal extremadament difícil que suposava canvis profunds. Em vaig proposar l’objectiu de poder estar en un medi acuàtic, fent exercici de forma còmode, sentint l’harmonia amb aquesta part de la natura i trobant el meu equilibri interior. Intuia que pel fet de començar en una edat avançada i amb una experiència tant negativa, l’aprenentatge seria dificultòs. Per aquest procés de canvi no m’eren útils els enfocaments competitius que usualment tenen els monitors esportius que vaig constatar. Per tant vaig tenir que desenvolupar una tècnica d’autoaprenentatge basada en el descobriment de l’harmonia entre el cos i l’aigua, en el desenvolupament mental i l’equilibri personal. El resultat ha estat espectacular i n’estic orgullós, penso que aquest tipus de desenvolupament personal és positiu per sobreviure en les condicions severes les que actualment estem avocats. Justament avui he descobert, com sovint passa, que algú ja havia desenvolupat aquestes tècniques i que per tant tenen molta més validesa del que imaginava. Per aquest motiu et recomano la lectura del següent article: “Swimming lessons: the Shaw method. Next up in our series is Steven Shaw’s approach, which uses Alexander technique principles to put you at ease with the water

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Creativitat sense límits!

Increíble exemple de supervivència, coratge i creativitat dels nens del poble de Cateura (Paraguay). Han creat una orquestra amb instruments construïts a partir de deixalles:

Publicat dins de General | Envia un comentari

El sistema oligàrquic imperant

Una classe magistral que fa reflexionar sobre el model de govern predominant, gràcies a Etienne Chouard, professor d’Economia i Dret en un institut de bachillerat francés. Ens precisa com amb la il·lusió d’una “democracia” (el govern del poble) hem estat realment governats per un sistema aristrocràtic (d’uns elegits per representar-nos) que darrerament s’ha transformat brutalment en una oligarquia (el govern d’uns quants). De com l’oligarquia utilitza tots els elements de l’Estat pel seu benefici i com és la causa de l’empobriment més general dels pobles:

Val la pena visitar el blog d’Etienne Chouard.

Publicat dins de General | Envia un comentari

El dret fonamental a l’autodeterminació dels pobles

En aquests moments tant controvertits amb els aparells de propaganda dels diversos partits contaminant l’ambient polític i la convivència val la pena escoltar els raonaments i les concepcions del Dr. Ramon Cotarelo, Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d’Educació a Distància (UNED). Amb la seva pinta personal no enganya. És un paio autèntic representant d’una especie en extinció.
Destaco dues intervencions a TV. En primer lloc la que va fer al programa “Catalunya. Goodbye Spain?” emés per “La Tuerka. CMI” de la TV Local “Canal 33 Madrid” referint-se explícitament al dret d’autoderterminació de tots els pobles fins arribar a la independència i on evidentment defensa el dret a la independència del poble català. A més aporta una visió de la història d’Espanya realment demoledora dels darrers 150 anys. Considero que és una visió profundament democràtica, respectuosa i avançada en els aspects socials. La seva visió la comparteixo totalment. El video que resum les intervenvions del Dr. Cotarelo dura 12mn.

Et recomano visionar el programa sencer que dura 1h18mn. Condueix Pablo Iglesias i intervenen Miguel Urbán(Viento Sur), Pedro Zerolo (PSOE), Lali Vaquero (IU), Ramón Cotarelo (catedràtic de Ciència Política) i Jaime Pastor(professor de Ciència Política) i amb conexions en directe amb Alfred Bosch(ERC), Jon Inarritu(Amaiur) i Raimundo Viejo Viñas(professor de la UPF). Aquesta emissió es va penjar a Youtube el 4/10/2012:

També val la pena escoltar la intervenció a “Singulars” del 17/04/2013 (dura uns 50mn), més formal i pretenciosa (en tot cas és una apreciació personal que el platò tant auster de TV3 li obliga i en l’altre cas es nota que “no juga a casa”). Repeteix alguns conceptes que ja diu en l’anterior, però els diu amb uns altres arguments i els ilustra amb exemples diferents. Per suposat que val la pena escoltar-la per que és per sucar-hi pa.

Suposo que el Dr. Cotarelo és d’una corrent de pensament marxista que podria estar en alguna corrent d’IU o poder “més a l’esquerre”, però aquest aspecte el considero irrellevant pel que ara tractem. Lo important per la meva manera de veure i ‘interés de enllaçar-lo és que és un dels escasos representants de les corrents de pensament renovadores i democràtiques espanyoles i que en aquest moments poder escoltar gent sabia com aquesta no té preu. Te’l recomano.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Educating the Heart and Mind

Publicat dins de General | Envia un comentari

Play, passion, purpose

“Joc, passió i propòsit” és el nucli del concepte de Tony Wagner en relació al foment de la Innovació, o més exactament de l’estratègia de favorir el desenvolupament d’innovadors.
Val la pena llegir “Creating Innovators. The Making of Young People Who Will Change the World”, editat per Scribner a New York l’Abril de 2012.
En la conferència que adjunto en fa una síntesi de la recent obra.

“Creating innovators” parteix de les 7 competències crítiques que els joves necessiten pel seu futur. Aquesta aportació la va exposar en la seva anterior obra “The Global Achievement Gap. Why Even Our Best Schools Don’t Teach the New Survival Skills Our Children Need—and What We Can Do About It” (April 2010):
1. Critical thinking and problem solving.
2. Collaboration across networks and leading by influence.
3. Agility and adaptability.
4. Initiative and entreprneurship.
5. Accessing and analyzing information.
6. Effective oral and written communication.
7. Curiosity and imagination.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Plebiscit per una Catalunya social

Les eleccions al Parlament de Catalunya han estat certament un plebiscit per l’àmplia participació, la més alta de la història democràtica post-franquista (un 69,56% de participació i 3.657.450 de votants, 503.820 més que el 2010). Però Catalunya ha plebiscitat no tant sols la independència si no el seu futur immediat en termes de polítiques socials contra la crisi. Per tant, desprès d’aquestes eleccions tenim la millor instantània del que realment és Catalunya avui en termes de formacions polítiques:
Un bloc sobiranista format per CiU (1.112.341) i ERC (496.292) que augumenta en 186.630 votants respecte les eleccions del 2010 i desplaça el seu pes a l’esquerre.
Un bloc espanyolista format per PP (471.197) i C’s (274.925) que augmenta en 252.912 votants. Si hi afegim el PSC el conjunt resultant representa 1.269.455 vots mentre que el sobiranista (CIU, ERC i CUPS) n’agrupa 1.734.252 (equivalent al 47% dels votants)que per molt important que sigui presenta debilitats determinants com manca de lideratge, fragmentació, sense capacitat per modificar les barreres constitucionals i sense socis a nivell europeu i internacional.
Un bloc de polítiques socials format per PSC (523.333) i ICV (358.857) que augmenta 84.033 votants amb un desplaçament a l’esquerre.
El radicalisme populista que amalgama altres descontents com els que representa C’s (274.925) i CUPS (126.219) que augmenta en 294.990 votants.
Des del meu punt de vista la proposta independentista penso que ho ha donat tot i ha tocat sostre en consonància amb la movilització de la Diada del 11S. Si fos així la política basada en sacsejar lo emocional, tant amb slogans mesiànics com amb noves idees fruit del pensament lateral, no tant sols no canvia l’escenari si no que el deixa en via morta. El millor que podria fer aquest bloc, amb l’ajut d’ICV, PSC i CUPS seria aconseguir introduir en la Constitució d’una vegada per totes el dret a decidir, però en el ben entés de no exercir-lo de moment doncs penso que ens abocaria a una polarització indesitjable i un resultat més que incert. Això sí que semblaria la somniada via quevequesa o escosesa, consistent en que et deixen decidir en quan saben que tens la derrota assegurada.

Des d’aquesta perspectiva caldria reflexionar que l’estratègia teixida per en Mas, amb el suport del sector pujolista de CDC, d’intentar transformar la mobilització de la Diada en un mandat democràtic ha estat un error estrepitós i incomprensible des del punt de vista històric d’un partit de la burgesia catalana (amb els negocis no si pot jugar!). Durant mesos CDC ha posat pessebres en els que si han abreuat periodistes, intelectuals de poca talla i tota mena d’oportunistes (és la foto del 20S a l’entrada del Palau de la Generalitat dels aduladors rendint pleitesia al Mas enterrant la negociació sobre el “Pacte fiscal”) fins el punt de que s’han construit un mòn irreal i autista que els resultava còmode als aduladors, i han tingut prous mitjants per plantificar-nos devant d’un miratge fent-nos creure que la repetició abasagadora d’unes consignes era el corrent  hegemònic de la nova societat catalana. Les eleccions, i sobretot l’àmplia participació (plebiscitària!) han posat cruament les coses al seu lloc definitivament per unes quantes legislatures. A partir d’ara forçosament parlarem dels problemes reals, semblants als dels nostres veïns.

Però el més interessant del resultat de les Eleccions penso que justament està al marge d’aquesta corrent i que té un punt d’inflexió en la Vaga General del 14N: especialment en les masives movilitzacions ciutadanes arreu d’Europa; en els avenços amb la lluita contra els desnonaments; i en les evidències cada cop més ampliament compartides de que cal abandonar les polítiques lliberals per plantejar decididament estratègies de contingut social més justes que favoreixin la reactivació econòmica i la creació de nous llocs de treball. Probablement això explicaria l’augment del vot de l’esquerra social (PSC i ICV), una bona part del d’ERC i en part els de grups com CUPS i C’s.
El dia després de les Eleccions, i espero que aquesta vegada per respecte democràtic, en Mas hauria de plegar (dimitir, ras i curt) per haver proposat una estratègia inviable. Però també és l’inici d’un apasionant procés de gobernabilitat en el que cal fer valdre els drets nacionals de Catalunya (Dret a l’autodeterminació), cal aconseguir un replantejament profund de l’equilibri fiscal dins l’Estat espanyol més just per Catalunya (amb exigència solidària a Euskadi i reajust de determinades autonomies) i l’establiment de mesures de reactivació econòmica, justícia social i redistributiva i eficiència administrativa i territorial. En definitiva a partir del programa proposat per ICV, que en aquests moments és qui millor està interpretant les expectatives de canvi.
El gran dilema avui és la governança: qui podrà formar un govern mínimament estable, amb qui i amb quin programa. El més probable és una nova convocatòria d’eleccions, molt més obertes i amb tots els temes fonamentals a debat. Per tant, ara toca teixir noves xarxes i estructures polítiques que recullin les movilitzacions de base i puguin expressar la seva voluntat en unes previsibles properes eleccions. La resposta a aquesta convocatòria electoral ha possat de manifest que cal seguir fent política, però que cal canviar de polítics i la forma de fer política. Tenim el privilègi de poder viure un futur apassionant!

Publicat dins de General | 1 comentari

Endevant els comunistes catalans!

Comparteixo l’article de’n Eudald Carbonell publicat avui a “El Periódico” titulat “Catalunya i futur. Els comunistes com jo no som catalanistes d’esquerres, sinó d’esquerres i catalanistes“.
Efectivament comparteixo la seva reflexió sobre l’actual crisi de l’Estat espanyol i afegiré algunes matitzacions. En primer lloc considero que la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya va representar a nivell de l’Estat espanyol el fi del sistema de convivència (“conllevancia”?) que va caracteritzar la Transició, i a més a Catalunya es va rebre com una humiliació i el menyspreu de les institucions democràtiques, per tant des d’aquest punt de vista la situació actual és inèdita i té arrels molt més profundes que la qüestió nacional.
Durant aquests anys els polítics amb un paper rellevant en les estructures d’estat (partits, sindicats, entitats, empreses, administracions,…) han fet gala d’incompetència generalitzada, és el hem batejat com a “crisi de lideratge”, i com no podia ser d’altre manera, en aquest escenari contagiós les esquerres han fet fallida, arrossegant la desmobilització dels treballadors i les noves classes mitjes. De tota manera penso que la crisi política de les esquerres ultrapasa fronteres i ve determinada per la deriva del sistema capitalista des dels ’90 que ha anat deslocalitzant els llocs de treball industrials en les economies dominants. Com a conseqüència els treballadors són una classe en extinció i el sistema de redistribució de rendes de “l’estat del benestar” està en una fase avançada de demolició.
En aquest escenari tant sols el moviment del 15M està aportant elements renovadors en profunditat, però casualment on més ha calat aquest nou moviment popular és a la resta d’Espanya, doncs penso que a Catalunya el “fet nacional” ha sublimat el discurs de la crisi de tot tipus que atravesem, especialment les classes populars. Per què? Doncs possiblement per que en aquest escenari l’alta burgesia catalana ha emprés una confrontació contra l’oligarquia espanyolista, encapçalant un procés d’independència sense precedents i agreujant la crisi de governança de l’Estat, la qual cosa li ha permés agafar la iniciativa política, atreure la depauperada classe mitja catalana i monopolitzar el discurs. En aquest moments el símbol d’una Catalunya com Estat europeu independent és hegemònic i fins i tot es apareix com una falaç Itaca en la qual tots els problemes que tenim i no sabem com resoldre no existirian. Aquesta iniciativa política de la burgesia catalan és conjuntural o sostenible?
En tot cas, i per manca d’altres propostes, actualment el dilema que es planteja és entre el concepte d’una Espanya centralista i escasament democràtica que enarbola la oligarquia espanyola, la mateixa del franquisme sense solució de continuïtat, que s’atribuiex la missió històrica de preservar el Decret de Nova Planta borbònic, o la idea d’una nova Catalunya integrada a la Unió Europea liderada per l’alta burgesia catalana que s’enmiralla amb les corrents ultralliberals socialment més reaccionaries com ha demostrat en aquests dos anys de govern. Es evident que actualment avançar en la democratització d’Espanya i de Catalunya passa per modificar les relacions entre les diverses realitats nacionals que actualment conformen l’Estat espanyol i el seu encaix amb la resta de la Unió Europea. En aquest nou escenari les corrents d’esquerres, amb una concepció social i democràtica profunda, avançada i plural, hem de proposar avançar cap a un país més acollidor, intercultural, solidari i amb justícia social, en el que tothom tingui oportunitats de treball. Les “esquerres”, i més concretament les corrents comunistes en sentit ampli, sempre hem estat internacionalistes, en cap cap nacionalistes, sececionistes o independentistes, i des de sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació dels pobles. En conclusió: en aquest moments el poble de Catalunya té dret a manifestar els seus anels polítics i expresar el seu dessitg o no d’incorporar-se a la comunitat internacional amb un Estat propi en el marc de la Unió Europea.

Visca el comunisme!

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | 1 comentari